L’Església de Santa Maria la podem trobar al municipi de Santa Pau (La Garrotxa) i està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Arquitectura
La construcció d’aquesta església es va iniciar al segle XVI, tot i que es va continuar posteriorment. Té caràcter gòtic, tot i que la darrera part vira cap al barroc.
El temple el trobem en una única nau, 4 capelles i una sagristia. Inclouen claus i voltes d’aresta rematada molt valorades per la data.
La torre del campanar s’aixeca al costat esquerre de la nau i antigament es disposava de retaule barroc, perquè l’actual es va intentar fer d’estil gòtic, però està molt lluny del que incialment es podia apreciar.
Portalada
AL 1929 es va afegir una portalada neogòtica amb 2 pilars quadrats decorats de forma gòtica. La porta té un arc ogival acabat amb creu i unes decoracions vegetals a sobre.
Claus de volta
Les claus de volta heràldiques no tenen els escuts de Santa Pau, són del Oms: Amb 3 faixes sobre el camp. També trobem 2 claus de volta a l’entrada del temple amb blasó dividit, que representa una aliança familiar entre els Parapertusa i els Oms.
A més, podem veure 3 claus de volta iconogràfiques:
- La de Santa Maria: De l’altar principal i més gran, que representa la Verge coronada amb el Nen als braços, on aquest aguanta el llibre amb les mans i la Mare una esfera, sostinguda per 2 àngels.
- La de la Mare de Déu del Roser: Amb data de construcció 1594, la capella presenta escuts de la família Oms i la Verge apareix dempeus amb el Nen als braços i encerclada per un rosari.
- La de Sant Isidre: Amb data 1634, també amb escuts dels Oms. El Sant duu barba, jaqueta i una pala. Al terra, una llosa sepulcral de la família Bohigues i el seu escut.
Mènsules
Els trobem a l’acabament de la volta, amb forma de lleons, un personatge grotesc i altres tapades pel nou retaule del segle XX.
A les capelles de la Mare de Déu del Roser i la de Sant Isidre també podem trober mènsules interessants amb dates esculpides i els escuts dels Oms a sobre.
Torre/campanar
Amb construcció quadrada per l’època, al voltant del 1400, està rematada per coronament de merlets amb cantonades obrades. Respira un aire defensiu.
Trobem una pica baptismal de grans dimensions amb forma de copa i 8 cares, una d’elles amb la data MDCXII. Encara en ús.
Conserva la Verge de Sant Martí Vell, gòtica, de marbre; la talla barroca de la Verge del Carme, procedent d’un retaule de Santa Llúcia de Treinteres i la imatge d’una Mare de Déu, procedent de Santa Maria dels Arcs.
Història
Ens hem de remuntar al segle XV, al testament del baró Hug Ademar I, redactat al 1391, que ja parla de la construcció d’una nova església dins del complex fortificat.
Posteriorment van aparèixer uns cataclismes sísmics al 1427 on es va enderrocar parcialment l’església, però no va ser fins a finals del segle XV que el fill menor de Hug Ademar I compliria la clàusula testamentària per començar les obres de trasllat de la parròquia.
